Model didàctic propi

Aprendre a llegir
el territori

Un model que converteix el mapa en l'eix metodològic per ensenyar ciències socials: de llegir-lo, a usar-lo com a eina d'anàlisi, fins a qüestionar-lo i crear-ne de propis.

«Per comprendre una ciutat cal baixar al carrer i observar-la des de dins.»
Jane Jacobs, fil conductor del model

El punt de partida

Cap mapa és neutre

Un mapa no és una fotografia de la realitat: és una construcció que tria què mostra, què omet i des de quin punt de vista organitza l'espai. Llegir-lo de manera crítica no és una habilitat intuïtiva — és un aprenentatge que cal fer explícit. I en una aula de secundària, la capacitat de pensament abstracte que això exigeix és diversa: alguns hi accediran fàcilment, d'altres necessitaran acompanyament. El model parteix d'aquesta realitat.

01 · Les tres dimensions

Com es construeix la mirada

El model opera en tres dimensions simultànies que es reforcen mútuament al llarg de tot el curs.

Cognitiva
Reconeix que llegir un mapa exigeix pensament abstracte, i que aquest no es distribueix igual. Les activitats progressen del concret cap a l'abstracte, amb el docent com a mediador dins la Zona de Desenvolupament Proper de cada alumne.
Cultural
El mapa és un artefacte que la societat ha creat per pensar l'espai, i no és neutre. Cada activitat el qüestiona: qui l'ha fet, amb quina intenció, i què ha deixat fora. Llegir el mapa críticament és una competència ciutadana.
Experiencial
El contacte directe amb el territori consolida la lectura cartogràfica d'una manera que l'aula sola no pot oferir. Seguint Jacobs, sortir al carrer és quan l'alumne comprova què hi ha de real —i de complex— darrere del que el mapa descriu.
02 · Els tres principis

Com es treballa cada dia

Les dimensions es concreten en tres principis que guien la pràctica docent de manera sistemàtica.

1

Progressió cognitiva

Les activitats avancen de la lectura concreta i visual cap a la interpretació abstracta i crítica. El docent ajusta el nivell a la diversitat de l'aula i aprofita la interacció entre iguals com a motor d'aprenentatge.

2

Lectura crítica

Cada cop que s'utilitza un mapa, es plantegen les mateixes preguntes: qui l'ha fet, amb quina intenció i què ha deixat fora. Això transforma el mapa d'instrument tècnic en objecte d'anàlisi.

3

Contrast amb el territori

La representació cartogràfica es confronta amb l'experiència directa de l'espai. El mapa ordena el que el carrer fa visible; el carrer revela el que el mapa no pot capturar.

03 · La progressió del curs

Tres fases, un recorregut

El model travessa tot el curs en tres fases que responen a nivells de pensament creixents. Tria una fase per veure com es concreta.

El cor del model

El diàleg entre el mapa i el carrer

Aprendre a llegir un mapa és aprendre a mirar el carrer d'una altra manera. I trepitjar el carrer és tornar al mapa amb nous ulls.

🗺️

El mapa

Dona l'estructura: ordena el territori, en revela les relacions, permet comparar i analitzar a diferents escales.

🚶

El carrer

Dona el sentit: la vida real, l'ambient, els usos i les complexitats que cap representació no pot capturar del tot.

El Model de Lectura Cartogràfica Progressiva és la proposta d'un Treball de Fi de Màster en Formació del Professorat de Secundària (UdG, 2026). La seva singularitat no és cap element per separat —usar mapes, sortir al territori, treballar el pensament crític ja existeixen—, sinó la sistematització: un model que treballa el mapa com a eix transversal al llarg d'un curs sencer. Les eines de Brault Maps en són una traducció digital oberta.